Edat Mitjana
En 1038 o 1058, segons les fonts, s’esmenta el “puig d’Ollers” com a fita del castell de Forès. En 1076, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, Comtes de Barcelona i Marquesos, van donar a Adalbert Sendret un alou propi del comtat de Barcelona en la “marcha extrema en la lloch de orror, y de vasta solitud” anomenat ipsa quadra de Olers perquè el fortifiqués i repoblés el lloc. Els límits del qual eren: “Afrontat de orient ab la Serra de prop de Pedriñà, la que devalla ab lo reguer de Tosquella, que també desguasa al torrent de Ollers, o en el terme de Anguera, y va al extrem que és en la Plana de Anguera, y se junta en lo torrent de Anguera, fins al altre torrent, que desguasa de Anguera, y devalla per la espona per lo terme de Anguera y segueix dita espona fins al hort de la Albareda, y va al mateix reguer que desguasa de las fonts de Barberà; de mitg dia se junta en la ribera de la Ceguera, y puja per lo puig y trenca per colbex, que ja està termenat entre Piera y Ollers, y segueix la vall, que desguasa de aquella cassella, y va per los Pujols, y trenca per paret antiga, y per colbex, y per la aigua de Francolí de hont diuhen Amalger; de ponent se ajusta a la Espluga de Francolí, de tremuntana sen va per Comelar y va a la aigua que desguasa de Florig, fins als Angles”.L’any 1080, Gaubert, fill d’Adalbert, i la seva mare Marideda, cediren la tercera part d’aquesta quadra a Seniofred.
L’any 1164, Pere de Sant Esteve i la seva muller Ermessendis, varen donar aquest castell amb les seves propietats, tot retenint-ne els homenatges, a Arnau de Verdú.
L’any 1164, Pere de Sant Esteve i la seva muller Ermessendis, varen donar aquest castell amb les seves propietats, tot retenint-ne els homenatges, a Arnau de Verdú.
L’any 1165, Bernat Tort, arquebisbe de Tarragona, cedí els delmes d’aquest indret i d’altres a Pere de Puigverd, perquè aquests llocs fossin habitats.
L’Ordre del Temple
Més tard, el 1174 fou donat a l’ordre dels Templers per Bernat de Santa Coloma i la seva muller Sança, o Lancia segons les fonts. A finals del segle XII van fer importants adquisicions, especialment drets damunt els molins del riu d'Anguera.
L’any 1180, Pere de Lodger vengué als templers tots els drets que tenia sobre Ollers que l’havia concedit Bernat de Santa Coloma; el mateix any, Arnau de Verdú i Pere de Sant Esteve cediren tots els drets que tenien sobre aquest castell i terme, al mateix orde.
L’any 1198, hi hagué una concòrdia entre Berenguer de Freixenet i els templers, on el primer cedia tots els drets que havia adquirit en el castell d’Ollers i terme, pel preu de 180 sous barcelonesos.
El rei Pere el Gran va donar els seus drets sobre el castell d’Ollers al seu metge Arnau de Vilanova, el 1274, en recompensa dels molts favors que li havia fet. Aquest va permutà el castell, el 1288, amb el barceloní Pere Marquès, notari reial, per uns censals a València. Els templers no van estar d’acord amb la permutació i el 1294, el rei Jaume I va confirmar el domini dels templers sobre Ollers què es va integrar a la comanda del Temple de Barberà. Quan l’ordre es va extingir va passar al domini dels Cavallers de Sant Joan que el van tenir fins el segle XVII.
Revolta dels Segadors
Catalunya va patir una sagnant revolució i guerra civil, a mitjan del segle XVII, quan la Diputació del General, precedent de la Generalitat, va aprofitar la revolta dels Segadors per tallar les relacions amb la monarquia dels Habsburg. Felip IV envià un poderós exèrcit de 30.000 homes, amb un formidable parc d’artilleria, per sotmetre diplomàticament o a sang i a foc el Principat. La cruenta guerra amb la monarquia hispànica va durar 12 anys.
En el transcurs d’aquesta guerra, van sofrir el pas de la barbàrie militar els pobles de la Conca de Barberà, especialment Lilla, l’Espluga de Francolí, la Guàrdia dels Prats, Ollers, Pira, Sarral, Montblanc, etc. Cap d’aquestes poblacions esmentades compta amb documentació anterior al segle XVII.
 |
| Sarral vist des d'Ollers |
Sarral no només va ser assaltada el 1642 i també el 1647, sinó cremades fins a 80 cases i saquejats els objectes litúrgics de l’església (es de suposar que igualment els llibres parroquials), igual que Montblanc, assaltada i incendiada tres cops, que perdé els arxius del consell montblanquí i els parroquials de la plebania.
Guerra de Successió
Una nova revolució, la de 1706, entronitzava un monarca Habsburg (Carles III) en oposició del sobirà regnant Felip V. S’inicià una guerra per a la successió a la Corona espanyola que s’allargà quasi deu anys. La Guerra de Successió es deixà notar sobretot a la fase final, entre 1711 i 1715, amb l’ocupació del país per part de l’exèrcit borbònic.
 |
| Pira |
La Conca de Barberà es converteix en un lloc de pas de les diferents tropes. Al juliol de 1712, les tropes aliades del general Montese passen 8 dies a Sarral, abans de traslladar-se a Santa Coloma de Queralt. A Pira, les diferents càrregues que la guerra va comportar, segons el llibre de comptes de l’ajuntament (1700-1723), van ser: el 1706 paguen 67 lliures i 12 sous per als soldats que van a València, per als que van a Barcelona altres 39 lliures, per als que marxen a Mequinença, 32 lliures, per al cost dels bagatges per anar a Valls i Vilafranca del Penedès, 22,5 lliures i, finalment, compren dues quarteres de blat per pastar pa per als soldats que es dirigien a Barcelona (sis lliures). El 1707 hi ha una sortida de 25 lliures i 8 sous “que donaren a la gent del sometent”. L’any següent han de comprar palla i ordi per alimentar els cavalls de l’exèrcit. El 1709 es veuen obligats a contribuir per bagatges, en total més d’onze lliures per “pagar lo conboi de Barcelona”, a més han de satisfer 16 lliures i 16 sous per treure els soldats de Pira i fer-los anar al Pla de Santa Maria. Més endavant, el 1712, paguen 25 lliures als traginers de Vilaverd per portar farina per fer pa de munició.
 |
| Terme d'Ollers |
La Gran Guerra
Els motius per entrar en aquestes milícies eren, per una banda, l’entusiasme popular en la defensa de la monarquia i de la religió contra la França revolucionària i, per altra, els avantatges fiscals per a les famílies dels reclutats (exempció de cadastre) o el cobrament d’un salari per anar en nom d’una vila.
Dels 183 voluntaris que es van allistar als miquelets, a la Conca de Barberà, 3 eren fills d’Ollers: els germans Torner Ribes, fills d’ Antoni i Gertrudis, pagesos, la mera era nascuda a Cabra del Camp. Els tres eren germans d’una família de vuit (cinc nois i tres noies). Josep (nat el setembre de 1768) era el segon home; Antoni (nat el desembre 1774) és el tercer; i el Miquel (nat a l’octubre de 1777) el tercer.
El 1787 hi havia a Ollers 19 homes entre 16 i 50 anys, 10 d’ells solters; el 1795 només hi havia 13 homes d’aquestes edats, un d’ells solter.
Ollers deixa de ser municipi
 |
| Barberà vist des d'Ollers |
FONTS CONSULTADES
Porta i Blanch, Josep: Arreplec de dades per a la història de Barberà. Ajuntament de Barberà de la Conca, 1984.
Grau i Pujol, Josep M.T. La Guerra de Successió a la Conca de Barberà. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
Fontana, Josep. La fi de l’Antic Règim i la industrialització (1787-1998). Edicions 62, Barcelona. 1998.
Gual i Vilà, Valentí. L’espai agrícola de la Conca de Barberà (segles XVI-XIX). Article. 1997.
Gual i Vilà, Valentí. Els miquelets de la Conca de Barberà a la Guerra Gran segons registres militars i parroquials (1793-1795). Article. 2009.
Puig i Tàrrech, Roser. La lleva dels miquelets del partit de corregiment de Montblanc (1795) i el cens de Floridablanca (1787). Confrontació de dades. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. 2007.
Mayayo i Artal, Andreu. La Conca de Barberà 1890-1939: de la crisi agrària a la guerra civil. Montblanc. 1986.
Grau i Pujol, Josep M. i Badia i Batalla, Francesc. Diccionari biogràfic històric de Montblanc (1155-1920). Fundació Martí l’Humà. Tot Conca. Montblanc. 2008.
www.carrutxa.cat/bibioteca/ftp/guerra_succesio.pdf
www.raco.cat
http://blogs.sapiens.cat
Http://boock.google.es
