Llocs d'interès

Nucli d’Ollers
Consta de 24 cases, la majoria d’elles arranjades, de les quals 5 són ocupades permanentment per les poc més de 10 persones que hi viuen, tres d’elles nascudes al poble. En els carrers de la Pau i de la Costeta es troben alguns elements més antics. Destaca la casa del número 1 del carrer de la Pau, feta amb pedra picada i un balcó sobre mènsules.
 
Ollers comptava amb església d’estil romànic que va ser substituïda per altre al segle XVII, d’estil barroc, la qual es troba pràcticament enderrocada.  

Avui en dia compta amb una modesta església, que sembla més un petit oratori, dedicata a Santa Maria i és d’ajuda de la parròquia de Pira des de 1867, ubicada al mig del poble en una antiga casa particular què, després de la Guerra Civil, va ser comprada al senyor Jaume Serra i Rosich per 2.500 pessetes. És un edifici senzill amb façana de pedra i campanar de torre, amb un rosetó nou de vitralls de tècnica Tiffany fet per M. Carme Pàmies (L’espluga de Francolí, 1959) al seu taller de Blancafort, on es representa la imatge de la Mare de Deu del Tallat. La campana va ser comprada el 14 de Novembre de 1944 per 1.725 pessetes i compta amb les inscripcions de “Juana, Maria, Nativitat. Ollés 15-XI-42”.
Escola
l'Abadia

Antigament, Ollers, també comptava amb posada, escola, que va funcionar fins a mitjans del segle passat de la qual encara es conserva algun mobiliari i els llibres de inspeccions, rectoria amb vicari permanent i una petita fàbrica d’aiguardent al camí de l’Abeurador.





Església vella
Només resten la façana, una part del campanar i un mur lateral amb voltes i pilastres què donen una idea de com devia ser el seu interior. Al costat hi ha el petit cementiri i davant l’antiga rectoria (la gent del poble li diu l’Abadia). D’estil barroc era consagrada a Santa Maria.

Construïda amb mamposteria de pedres grosses no treballades. Orientada a llevant només queda en peu la cara sud, la façana i una part del campanar (la resta es va fer caure per evitar accidents). Va ser incendiada durant la Gerra Civil.

Interior abans de la destrucció
La cara nord i l’absis van ser desmuntats per construir una cisterna, a la cual es van fer servir les pedres. La cara sud sembla muntada sobre una construcció antiga, possiblement una església romànica anterior. La façana és molt pobre, arrebossada i sense ornaments. L’arc de la porta és un arc rebaixat, de pedra picada. Aquest arc té unes petites decoracions al centre i als costats. Sobre la porta i separat d’ella hi ha un petit ull de bou.
El campanar és de base quadrada i només resta la part fins el final de la façana.

A l’interior de l’església hi ha una coberta amb volta de canó, amb llunetes i arcs transversals. Les capelles estan oposades dintre del gruix de la paret. Són irregulars i no s’acomoden a la simetria que marquen les columnes simulades. Les llunetes del sostre estan ocupades per finestres cegues. El presbiteri es troba acabat en pla. Hi ha restes d’unes cantoneres per tancar poligonalment el seu sostre.

Pont d’Anguera
Anomenat també com a Pont Romà o també Pontet. Del període del segle XII a XV sembla que servia per fer passar l’aigua d’un cantó a l’altre, com un petit aqüeducte. Pont sobre el riu Anguera amb arc de pedra de mig punt lleugerament apuntat. Ara es troba en desús i ple de vegetació, situat al terme de Barberà, prop d’Ollers a la confluència dels rius Vallverd i Anguera.

Declarat bé cultural d’interès local (BCIL) pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

Font d’Ollers
A uns 900 metres d’Ollers, camí de Pira, es troba la Font d’Ollers amb la data inscrita de 1891 i compta amb un petit abeurador. Fou construïda per acord entre el poble d’Ollers i el de Pira. En aquest acord es concedia per part del poble de Pira portar l’aigua de la deu de Pira fins a la font però aquesta havia de ser construïda pel poble d’Ollers.
 
A l’altre costat del camí hi ha un safareig d’una sola basa amb els rentadors de ciment que, fins els primers anys 70 del segle passat, feien servir les dones del poble.


Entre la font i el riu hi ha una gran explanada on les dones posaven la roba al sol i on la gent d’Ollers i de Pira anaven a menjar la mona.

Tossal Gros d’Ollers
És una muntanya de 535 metres que domina tot el terme des de els Plans fins el nucli de població. Va ser una de les fites de la “marcha extrema” del castell de Forès.







FONTS CONSULTADES
Palou Capdevila, Ramon: Ollers i el seu entorn.
Recasens i Llort, Josep: Guia turística de la Conca de Barberà. Impremta Recasens, Montblanc, 1996.
Casas i Ferrer, Antoni M.: La Conca al viu, caminades i visites per la geografia i la història de la Conca de Barberà. Impremta Recasens, Montblanc, 2000.
Balcells Company, Rosa: Ollers, poble de la Conca de Barberà.  Roma, 2008.
www.poblesdecatalunua.cat
www.castellmedievals.com
www.cossetania.com/tast/Safareigsconca.pdf
www.patrimoni.serviconca.org
http://campanars.blogspot.com

Fotografies: El Nueve